NIT DE SANT JOAN

 

Nit de Sant Joan

la nit mes curta de tot  l’any

és nit de màgia, és nit de foc,

foc  encès  amb la flama

que porten del Canigó,

per cremar en la foguera

tot allò que no serveix,

mentides i enveges

odis, rancúnies i  mil coses més.

Nit de Sant Joan

és nit de foc i és nit d'aigua,

de rius i fonts i la mar salada,

nit de Sant Joan, nit embruixada.

Si salut, i  amor vols demanar,

nu, a la mar entraràs de matinada

molt  abans que surti el sol

i et deixaràs acaronar per set onades.

Solstici d’estiu…

On és  curta la nit i és llarg el dia

si arribés l’amor…que feliç seria!

                                                   Àngela

HORITZÓ

Els anys giravolten amb exactitud

repetint ombres puntuals

a les cites del calendari.

Però alguna cosa no quadra.

No plou igual, ni bufa el vent

així com abans bufava.

Se’ns han trencat els refranys.

Tant se val què faci la Candelera,

que cada dia un raig

no serà pas pel maig.

Ja no tornen els anys

a la casella de sortida.

S’ha trencat l’etern retorn

i hem acabat d’assassinar

el Déu immanent a tot

que ens protegia.

Es com si haguéssim desmuntat

i tornat a muntar, malament,

el gran rellotge.

Els anys ja no són

ni tant sols assemblats

a ells mateixos.

Més aviat, semblen lluitar

per veure quin d’ells

exagera més la febre

que ens devora.

I ens han retornat

aquell Déu terrible, distant i transcendent,

que a la fi ens aguaita.

                             Aleix Diz