15.3.18

BATECS DEL COR




Batec de paraules
sortides del cor,
quan et dic t'estimo
t'ho dic de debò.

Les paraules són boniques
quan parlen de l'amor
però els fets de cada dia
ho diuen tot.

Els caps de setmana
li porto una rosa vermella
i buscant els seus llavis
li faig un petó.

Demostrant-li cada dia
que l'amor es fa més gran
no importa si anem envellint,
la veig tan guapa, com si fos ahir.

Batec de paraules
sortides del cor
només al mirar-la
ja ho diu tot.

                                    Paco Pascual 



8.3.18

A MI FLANAGAN: AMOR INTEGRADO





Cosa menuda, peluda.
Terciopelo en mi mano
que llenabas de afecto
las carencias de mi alma.

Un amor abandonado.

Nido, casita de cartón,
caja de zapatos viejos
o zapatilla de mis pies.
Mirabas con ojos tiernos.
Entrabas en mi corazón
y me sentía renacer.

Patas arriba contento
con tu lengua dabas besos,
aquellos que de pequeño
me pedías desde el cesto.

Flànagan, quina cosa més maca!
“Guapo” , preciós el Flànagan!
Molt valent,d’ànima tendra.
Té por de baixar escales…
Ha caigut munt de vegades,
rossegant el cul per terra.

Te acojo en mi regazo,
desparramado en mis faldas.
Mis ojos contemplan tus ojos
con lágrimas de esperanza.

Es el alma de Flánagan
que se va corriendo al cielo
para buscar al abuelo
en esta larga mañana.

…y cuando llegues cansada
por las pruebas superadas,
colmarte con muchos besos
en los brazos de tu mama.

Un gran amor integrado.
                            
                                       Joan Linares

1.3.18

"CHARNEGOS"







Fugint de fam i misèria
per donar-nos millor vida
van deixar la seva terra
per una altra d’acollida.

Gent de molts llocs d’Espanya
Pobre,  humil, treballadora,
Venen tots a Catalunya
De la manera que poden

I com si fossin llavors
S’arrelen  a aquesta terra
Regant-la amb la seva suor
Perquè floreixi més bella.

Es senten tan catalans
Com els que han nascut aquí
I aquesta terra voldran
que sigui la dels seus fills.

Som nascuts a Catalunya,
La millor terra del món
Des de l’Ebre al Matarranya
Fins al Pirineu, al nord.

“Xarnegos” ens diu la gent
Perquè els pares són de fora
Nosaltres os explicarem
Dons aquest mot ens honora.

Xarnegos i catalans
Formen una gran rotllana
Agafant-se fort les mans
I ballem nostra sardana.

És la dansa que té un poble
De gent ferma i responsable
Senzilla, treballadora, noble,
Acollidora,  honorable.

                       Salva