9.6.18




Estem creant un bloc per compartir la nostra poesia...
"Clickeu" damunt dels dibuixos laterals i podreu llegir els poemes de cada autor.
 
                         Esperem que us agradin!


12.5.18

LA POESIA




                                                                                 Josep Maria

6.5.18

L'ALIANÇA







Damunt la blanca arena
que bressolà el nostre amor
he enterrat una aliança,
perquè se l’emporti el mar
per sempre sota les aigües
on reposi en mig les algues
del color de les maragdes.

Potser l'engolirà un peix menut
com si fos  menja preuada,
un peix de boca vermella
i amb les escates daurades.

Si existissin sirenes
i alguna d'ella el trobava
se la posaria al dit pensant
que era un tresor formidable,
quan tan sols és un record
de les mentires que em deies
a la sorra de la platja
                                       Glòria

20.4.18

UN ALTRE SANT JORDI







És, sospir tel·lúric, la humida cova
amagatall de la temible bèstia.
Per a la bella donzella és alcova,
però per al poble és una molèstia.
Per al bon cavaller serà la prova,
i no exempta, si guanya, d’immodèstia.
Que tothom expectant res més no vol
que ell i tots recuperin el control.

Plantat davant la cova, amb crit potent,
avança ardit en Jordi i desafia
l’enorme drac, terrible i imponent
que deixant la noia d’allà sortia.
El monstre encuriosit mira el valent
cavaller que  espantar ingenu confia.
Salta el drac a sobre, lent i amb desgana,
i ell l’esquiva elegant, mostrant qui mana.

Potser no va calcular l’embranzida
o no va preveure l’agilitat
d’aquell que amb la llança li pren la vida.
La pobre donzella molt  s’ha torbat
quan ha sentit de l’animal la crida
demanant-li que vingui al seu costat.
― Ara seràs lliure gentil donzella,
m'agrades tant que per mi ets la més bella.

La noia no pot creure el que li diu
aquell arrogant cavaller que amb dret
total sobre ella es creu mentre somriu.
― Penses que ets un llop, i ets un cadellet.
No entenc per què ets tan dròpol i impulsiu
I veig que en l’amor ets analfabet.
Per què no t’estalviaves el treball?
¡Jo mai no hagués mort el teu cavall!

                                                       
                                                                                       Aleix Diz



Imatge: Derevyanko Nataliya

14.4.18

DESESPERACIÓN





Te fuiste aquella tarde
sobre rayos de tormenta,
sin dejarle ni un adiós,
ni un lamento, ni una queja.
 Solo pusiste en tus ojos
una oscuridad eterna,
y en el jardín de tu rostro
solo quedó la azucena.

 Azucenas tus mejillas
que antes fueran rosas frescas,
y en tus labios de silencio,
solo sombras de violetas.
 Te fuiste aquella tarde
y él, se quedó entre tinieblas;
la luz que alumbró sus pasos
          se apagó la tarde aquella.

 Ahora camina sin rumbo
con la mirada desierta,
sus pasos llenos de sombra
inseguros titubean.
 A veces huye del alba,
en primavera navega,
en los valles de tu cuerpo
eran las flores más bellas.

 Lo dejaste aquella tarde
ya la noche casi abierta,
y el se fue a la soledad
herido por la tristeza.
 Desde allí busca un ocaso
que le quite esa condena
de tener el corazón
casi muerto por tu ausencia.

 Un ocaso definido
con un rayo que le entienda,
y le arranque de su cuerpo
el alma que sangra y pena.
 Lo abandonaste una tarde
 para huir a las estrellas
y hoy busca sobre un ocaso
el camino de tus huellas.

                                                        Nicanor López

7.4.18

ÀNGEL DE LUZ







Ángel de luz
La mañana transcurría alegre y nubosa.
Tú habías abierto los regalos a empujones de sol.
El aire de aquel parque miraba tus movimientos,
yo los seguía.
Mientras, las manos enredadas de aquel pobre ser
querian hurtar a una pareja de enamorados.
En ese instante,
las palmas de tus amadas manos sonaron tan altas
y el eco de tu certera voz sonó tan fuerte,
que solo el amor de un corazón valiente
me llevó,
entre torpes movimientos
y el sereno sonido del agua,
a enamorarme más, si cabe, de ti.
 
Mágico guerrero de aquella mañana de luz fuiste. 

 
                             Rosa Maria Vargas

15.3.18

BATECS DEL COR




Batec de paraules
sortides del cor,
quan et dic t'estimo
t'ho dic de debò.

Les paraules són boniques
quan parlen de l'amor
però els fets de cada dia
ho diuen tot.

Els caps de setmana
li porto una rosa vermella
i buscant els seus llavis
li faig un petó.

Demostrant-li cada dia
que l'amor es fa més gran
no importa si anem envellint,
la veig tan guapa, com si fos ahir.

Batec de paraules
sortides del cor
només al mirar-la
ja ho diu tot.

                                    Paco Pascual