Sóc
el seny de la raça antiga
que
amuntegant pedres
les
tornaven pa.
Sóc
la ciència d'àvies remeieres
que
amb herbes i plantes
guarien
el mal.
Sóc
saviesa de gent marinera
que
solcant les ones
travessa
la mar
i
que torna amb la xarxa plena,
les
mans endurides i
el
cor bategant.
Sóc
la rauxa d'ardits almogàvers
que
despertant ferro
reptaven
la mort.
Sóc
folia de la tramuntana
que
tot ho capgira
quan
bufa pel nord.
Sóc
la força que empeny a les ones
xocant
contra roques
amb
fúria i esforç
que
amansida arriba a la platja,
s'estira
a la sorra
en
escuma es fon.
Soc
d'aquesta terra
que
és seny i que és rauxa,
que
és forta i que és tendra,
que
és neu i que és foc.
Es
aquesta terra
la terra que
estimo,
Es
la meva terra
la millor del mon!
Glòria
com totes les teves poesias, una preciositat.
ResponderEliminarÁngela