BON DIA

El sol s’enfila la lluna es despentina
i uns núvols li fan de cortina.

El mar mandrós s’estira
les onades a la platja arribant
cantant a l’amor i a la vida.

Jo em llevo com cada dia
amb la esperant-se afeigida.
Obro la finestra el sol ha sortit
la lluna s’ha dormit.

Hi dic... bon dia!
Un nen plora una mare crida.
Els rossinyols refilant
una rosa presumida
la rosada l’ha banyant.

Ella perfuma la brisa
la seva fragància m’arriba
i omplo amb plaer els pulmons.

Sortiré al carrer
sento que tindré bon dia
sempre amb els meu somnis.

Pot fer-se realitat
per una fada agraïda
que m’ ha tocat mentre dormia.

Mireu! Aquella noia bonica
que de pressa camina
ella també sommia.

Perquè? No entre els dos
fem una historia d’amor
com una gran pel·lícula.

El sol s’enfila la lluna es pentina
i un núvol blanc li fa de cortina.

Ens dona la sort per fer
un niu de porcellana fina
en un meravellós dia.

 

                                 Paco Pascual