AL NOSTRE JORDI

Avui amb el cor trencat
I sense força a la veu
Dons el Jordi ens ha deixat
I venim a dir-li adéu

Amb la seva barba blanca
I la gorra marinera 
No  se'm borra la semblança 
I als llavis una havanera

L’havanera que ens va unir
I que tan temps vam cantar
Sempre mes quan la sentim
Segur et trobarem a faltar

Ara ens deixes i t’en vas
Amb un somriuere feliç 
I dins als cels et trobaràs 
Al Ramon i al Josep Lluís

Junts amb ells sempre al costat 
Cantareu mil havaneres
I fareu molts mes cremats
Mentre que arribem espere'ns.

Preareu un gran concert
Dons un dia arribarem
Aixo o tenim ben cert
I tots plegats cantarem
Havaneres  dalt del cel
Que feliços que serem 
  

                                    Salva  
                                  Febrer 2012

POR LA DIGNIDAD Y EL RESPETO MÚTUO

         El caníbal en la selva
rompe el cráneo a su rival
con la “macana” perfecta
igual que a otro animal.

Será su trofeo de caza,
una práctica habitual
entre amerindios de casta
que le aporta dignidad.

Se inventan mil artefactos,
posibles muertes masivas...
Se fomentan con halagos
las guerras más agresivas...

Con el pretexto de PAZ
se oprime a antiguos pueblos.
Argumento ineficaz
si no se pone remedio:

Al control de los negocios,
la explotación de la Tierra,
los resultados siniestros,
actos de moral incierta...

               Joan Linares

LA ÚLTIMA FANTASIA

Fué mi pensamiento un dia

que jugando a ser poeta

le preguntó a mi alma inquieta:

-¿También la muerte es poesía?

Mi alma le repondia

aun que ignorante del tema:

"Es el último poema 

que sale del corazón,

es su última ilusión,

su última fantasia"...
      
                  Nicanor López

EL ÁNGEL DE LA UNIDAD

Hoy he sentido que he ganado la batalla al pensamiento

Hoy sé que tu amor me ha calado hasta los huesos

Hoy siento, hablo, vivo y pienso

que en lo más profundo del verso

está la esencia del ser.

Que tú y yo somos uno.

Sin limites, ni espacio, ni tiempo.

                       Rosa Maria Vargas

 

Pintura M. Valles

POSTA DE SOL A MENORCA

Qui s’ emportar
la posta de sol?
no és de ningú !
ni és de tothom.

Si només

la vull per mi
ella m’ enganya
i s’ amaga.

En una gran cova
al blau horitzó
si me l’ emporto jo
en la imaginació.

Com un bell record
ella és tota meva
i no de tothom.

       Paco Pascual

T'ESPERARÉ...

Quan tu vinguis al matí

jo t'esperaré vestida 

amb una túnica blanca 

com la neu, flonja i fina

i adornats els meus cabells

amb la flor de la tarongina.

I les sandàlies lligades, 

per on tu vagis seguir-te.

               I si arribes cap al tard

               jo m'hauré fet una trena

               que lligaré amb una cinta

               i portaré els peus descalços

               per caminar per la riba

               fins que arribem a la platja 

               per jeure a la sorra humida.

                          Si quan tu vens es de nit

                          aniré tan sols guarnida

                          amb una flor de gardènia

                          que portaré entre les sines,

                          per que perfumi el meu pit.

                          I m'estaré al teu costat

                          fins que arribarà el nou dia.

                                                     Glòria


Pintura: J. Sorolla