Estem creant un bloc per compartir la nostra poesia...
"Clickeu" damunt dels dibuixos laterals i podreu llegir els poemes de cada autor.
Esperem que us agradin!
20.12.19
27.4.19
IDIBELL
IDIBELL
AcròsticAl personal de l’IDIBELLIl·lumina intel·ligències amb llumDiàfana de claríssim saber.Investiga, dins l’embrollat volumBabèlic de gens, quin és metziner.Espera trobar dels codis l’error,L’equivocació egoista que creix,L’equivocació que mata i no mor......I que ella mateixa no es reconeix.Del Llobregat nou far per singladuresImportants, però que avui és terra endins .Bon referent per cerques futuresEl que porta llum per a nous destins.L’institut obre portes fa quinze anys!Les noces de fòsfor, nous viaranys!Aleix Diz
23.6.18
NIT DE SANT JOAN
Nit de Sant Joanla nit mes curta de tot l’anyés nit de màgia, és nit de foc,foc encès amb la flamaque porten del Canigó,per cremar en la fogueratot allò que no serveix,mentides i envegesodis, rancúnies i mil coses més.Nit de Sant Joanés nit de foc i és nit d'aigua,de rius i fonts i la mar salada,nit de Sant Joan, nit embruixada.Si salut, i amor vols demanar,nu, a la mar entraràs de matinadamolt abans que surti el soli et deixaràs acaronar per set onades.Solstici d’estiu…On és curta la nit i és llarg el diasi arribés l’amor…que feliç seria!
Àngela
8.6.18
HORITZÓ
Els anys
giravolten amb exactitud
repetint ombres
puntuals
a les cites del
calendari.
Però alguna cosa
no quadra.
No plou igual, ni
bufa el vent
així com abans
bufava.
Se’ns han trencat
els refranys.
Tant se val què
faci la Candelera,
que cada dia un
raig
no serà pas pel
maig.
Ja no tornen els
anys
a la casella de
sortida.
S’ha trencat
l’etern retorn
i hem acabat
d’assassinar
el Déu immanent a
tot
que ens protegia.
Es com si
haguéssim desmuntat
i tornat a
muntar, malament,
el gran rellotge.
Els anys ja no
són
ni tant sols
assemblats
a ells mateixos.
Més aviat,
semblen lluitar
per veure quin
d’ells
exagera més la
febre
que ens devora.
I ens han
retornat
aquell Déu
terrible, distant i transcendent,
que a la fi ens
aguaita.
Aleix Diz
28.5.18
PARAULES NO DITES
Un aspre regustem queda en la bocade paraules no ditesParaules no ditesque es queden a dinsper temor d'ofendre,ofeguen el pit.El cor em mossegueni em cremen la pell,les paraules no dites,no dites a temps.Àngela
12.5.18
6.5.18
L'ALIANÇA
Damunt la blanca arenaque bressolà el nostre amorhe enterrat una aliança,perquè se l’emporti el marper sempre sota les aigüesPotser l'engolirà un peix menutcom si fos menja preuada,un peix de boca vermellai amb les escates daurades.Si existissin sirenesi alguna d'elles el trobavase la posaria al dit, pensantque era un tresor formidablequan tan sols és un recordde les mentires que em deiesa la sorra de la platjaGlòria
20.4.18
UN ALTRE SANT JORDI
És, sospir tel·lúric, la humida
cova
amagatall de la temible bèstia.
Per a la bella donzella és
alcova,
Per al bon cavaller serà la
prova,
i no exempta, si guanya,
d’immodèstia.
Que tothom expectant res més no
vol
que ell i tots recuperin el
control.
Plantat davant la cova, amb crit
potent,
avança ardit en Jordi i desafia
l’enorme drac, terrible i imponent
que deixant la noia d’allà sortia.
El monstre encuriosit mira el
valent
cavaller que espantar ingenu confia.
Salta el drac a sobre, lent i amb
desgana,
i ell l’esquiva elegant, mostrant
qui mana.
Potser no va calcular
l’embranzida
o no va preveure l’agilitat
d’aquell que amb la llança li
pren la vida.
La pobre donzella molt s’ha torbat
quan ha sentit de l’animal la
crida
demanant-li que vingui al seu
costat.
― Ara seràs lliure gentil
donzella,
m'agrades tant que per mi ets la
més bella.
La noia no pot creure el que li
diu
aquell arrogant cavaller que amb
dret
total sobre ella es creu mentre
somriu.
― Penses que ets un llop, i ets
un cadellet.
No entenc per què ets tan dròpol
i impulsiu
I veig que en l’amor ets
analfabet.
Per què no t’estalviaves el
treball?
¡Jo mai no hagués mort el teu
cavall!
Aleix Diz
Imatge: Derevyanko Nataliya
Imatge: Derevyanko Nataliya
Suscribirse a:
Entradas (Atom)