6.5.18

L'ALIANÇA







Damunt la blanca arena
que bressolà el nostre amor
he enterrat una aliança,
perquè se l’emporti el mar
per sempre sota les aigües

Potser l'engolirà un peix menut
com si fos  menja preuada,
un peix de boca vermella
i amb les escates daurades.

Si existissin sirenes
i alguna d'elles el trobava
se la posaria al dit, pensant
que era un tresor formidable
quan tan sols és un record
de les mentires que em deies
a la sorra de la platja
                                       Glòria

No hay comentarios:

Publicar un comentario