Damunt la blanca arenaque bressolà el nostre amorhe enterrat una aliança,perquè se l’emporti el marper sempre sota les aigüesPotser l'engolirà un peix menutcom si fos menja preuada,un peix de boca vermellai amb les escates daurades.Si existissin sirenesi alguna d'elles el trobavase la posaria al dit, pensantque era un tresor formidablequan tan sols és un recordde les mentires que em deiesa la sorra de la platjaGlòria
No hay comentarios:
Publicar un comentario