UN ALTRE SANT JORDI

És, sospir tel·lúric, la humida cova

amagatall de la temible bèstia.

Per a la bella donzella és alcova,

però per al poble és una molèstia.

Per al bon cavaller serà la prova,

i no exempta, si guanya, d’immodèstia.

Que tothom expectant res més no vol

que ell i tots recuperin el control.

Plantat davant la cova, amb crit potent,

avança ardit en Jordi i desafia

l’enorme drac, terrible i imponent

que deixant la noia d’allà sortia.

El monstre encuriosit mira el valent

cavaller que  espantar ingenu confia.

Salta el drac a sobre, lent i amb desgana,

i ell l’esquiva elegant, mostrant qui mana.

Potser no va calcular l’embranzida

o no va preveure l’agilitat

d’aquell que amb la llança li pren la vida.

La pobre donzella molt  s’ha torbat

quan ha sentit de l’animal la crida

demanant-li que vingui al seu costat.

― Ara seràs lliure gentil donzella,

m'agrades tant que per mi ets la més bella.

La noia no pot creure el que li diu

aquell arrogant cavaller que amb dret

total sobre ella es creu mentre somriu.

― Penses que ets un llop, i ets un cadellet.

No entenc per què ets tan dròpol i impulsiu

I veig que en l’amor ets analfabet.

Per què no t’estalviaves el treball?

¡Jo mai no hagués mort el teu cavall!

                                                       

                                                                                       Aleix Diz



Imatge: Derevyanko Nataliya