No puc apartar de tu el meu esguard,
rellotge sense hores, moneda argentada,
perla de la nit, espill sense imatge.
Hipnòtica llum:
Tu senyales l'hora per les dones gràvides,
i manes fluctuar el mar i l'onada.
Blanca i Fantasmal,
quan brilles de nit, tu ets el diner
que paga basardes.
Lluna mentidera, que preciosa ets!
Que poc assenyada!
Una nit minvant
negra nit a l'altre,
Fins a esdevenir moneda de plata,
deliri de llops i de verges pàl·lides.
Glòria
No hay comentarios:
Publicar un comentario