Paco PascualCopos de nieve
años de bienes,
maná blanco
que del cielo vienes.
Monto de armiño
para una eina
que sin dudarlo
es la madre tierra.
En las noches claras
brillan las estrellas
y cuando despierta el sol
de las ramas heladas
de una en una
caen com perlas,
lágrimas de nieve
que a la tierra besan.
Vendrá la nueva primavera
cumpliendo los anherlos
de promesas i sueños
en largas noches e espera.
Blanco sobre blanco
que es lo que quiero
nacen las hermosas flores
con el agua del deshielo.
El agua corre ligera
después de su largo letargo,
mientras los pájaros
cantan en pleno vuelo.
Ambos buscan su libertad
¡Que hermoso sueño!
Unos creando sus nidos
y el rio, en busca del mar.
16.3.17
COPOS DE NIEVE
15.3.17
A UNA ÀNIMA PURA
Oda al filament de tungstè
A més de dos mil graus, èmul del sol,
brilla sense flama el fil de tungstè
germano-espanyol com Carles cinquè
regna en sa atmosfera subtil d’argó.
El vidre és el firmament protector
d’aquest món senzill, perfecte i serè
l’exterior que il·lumina li és aliè
però cobeja la seva brillantor.
Tirabuixó fet d’un tirabuixó
tanta energia emet com consumeix
altrament es fondria en un instant.
De l’espelma antiga no és ni el record
que sa llum vermellosa empal·lideix
quan una bombeta es troba davant
Mentre la flama de cera cremant
de forma incompleta brins de carbó
el sostre mascara amb bruta negror
11.3.17
LOS OTROS CATALANS
LOS OTROS
Quiero un poema escribir
considero es necesario
a un cincuenta aniversario
y asi un homenaje rendir
Es
a un libro dedicado
Els
altres catalans su nombre
Paco
Candel es el hombre
de
un escritor recordado
Trata
la obra en cuestión
de
la vida de emigrantes
gentes
de otros lugares
de
modesta condición
Que
huyendo de la escasez
y
la falta de un trabajo
con
lo puesto bajo el brazo
Vienen
miles a la vez
Una vez son admitidos
y empiezan a trabajar
y empiezan a trabajar
se
dedican a llamar
a
familiares y amigos
Para
que puedan venir
a
todos los que conocen
puesto
que aquí los acogen
a
labrarse un porvenir
Aunque
parezca normal
la cosa está complicada
aquí no regalan nada
se lo tienen que ganar
Se instalan en
las afueras
forman nucleos de
barracas
o viviendas muy
baratas
para todos los
que llegan
charnegos y
catalanes
aprenden a
respetarse
a hablar y no
pelearse
y trazar juntos
los planes
Con trabajo día a
día
con el
transcurrir del tiempo
Cataluña es un
ejemplo
como tierra de acogida
CATALANS
Som els fills dels nous vinguts
D’altres
terres I conreus
Que
a Catalunya hem nascut
escolteu
les nostres veus
Ens sentim tant catalans
tan
arrelats aquesta terra
empentant
capa endavant
amb
la pau com amb guerra
aquesta
es la nostra pàtria
aquí
tenim nostre llar
hem
format nostre família
i
aquí ens han d’enterrar
Es
per això que quan escoltem
algú que no es troba a gust
tot somrient li expliquem
que
aquí no s’obliga a ningú
qui
aquesta terra no estima
qui com a seva no la veu,
millor serà si s’anima
i aviat ens diu adéu
Que prou ja
tenim que de Madrid
Ara un grup d’homes amb rancúnia
No
permeten exercir la llibertat d’esperit
Ni
escolten ja les veus de Catalunya
deixen
lloc als pons de les paraules
Ni
tracten de comprendre ni estimar
No
volen que es parli a nostres aules
i
volen d’esmorteir el català.
Dominen
els mitjans de difusió
I
parlen de nosaltres amb despreci
Fomenten
la calumnia i confusió
Amb
lloc de mostrar estima i apreci
Malmeten
el futur de nostres fills
que
per no mal viure tenen que emigrar
cercant
en altres terres de perills
que
els doni el dret de treballar
Com
volen que estimem aquest país
que
ens tracta com esclaus i ens menyspreen
causant
a nostre poble un desencís
que fa
que no estimem aquella terra.
Salva
Suscribirse a:
Entradas (Atom)