Han passat els anys
queden els records,
mireu quina gràcia,
només els bons.
Que bonic era tot
el camí molt curt,
molt llarg
el de l’ horitzó.
Tot eren il·lusions
flors i violes
cants de rossinyols.
Amb força de gegant
atrevit i sense por
el món era per mi petit,
un príncep
encantador.
Volia ser tantes coses
però el destí em va posar
en el meu lloc.
No em queixo pas
recordo com si fos ahir
el meu primer amor.
Poseu-me una flor vermella
Que me l’endugui, com un petó.
Paco Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario