Avui dia de Sant Jordi jo me’n enyoro
de la rosa,
rosa que ell em regalava
una rosa sempre roja.
Quants anys jo la vaig lluir ufanosa pels carrers.
Quants anys la vaig contemplar tan bonica en el pitxer
Perquè quan la vida passa la rutina ens va guanyant
I ja no ens diem
“T’estimo” com ens dèiem temps
abans.
Per Sant Jordi era el moment de revifar la passió
amb aquesta rosa roja que és símbol d’estimació.
La rosa deia
“ Encara
t’estimo, tant o més que en temps passats.
I per mi ets la
més bonica amb el teu rostre cansat
per els temps i
les fatigues que tots dos em viscut junts
i encara encenen
guspires quan em miren els teus ulls.
I desitjo acaronar-te i compartir les il·lusions
I quan em besen
els teus llavis no envejo a ningú del món ”
Però la vida, gelosa, ens va separar a tots dos
I amb la seva absència la rosa és tan sol record…
Quan avui veig parelles passejant el seu amor,
Jo no les miro amb enveja, però les miro amb enyor.
Avui ja no tinc la rosa, però em queda el seu record.
Glòria
No hay comentarios:
Publicar un comentario