IDIBELL
AcròsticAl personal de l’IDIBELLIl·lumina intel·ligències amb llumDiàfana de claríssim saber.Investiga, dins l’embrollat volumBabèlic de gens, quin és metziner.Espera trobar dels codis l’error,L’equivocació egoista que creix,L’equivocació que mata i no mor......I que ella mateixa no es reconeix.Del Llobregat nou far per singladuresImportants, però que avui és terra endins .Bon referent per cerques futuresEl que porta llum per a nous destins.L’institut obre portes fa quinze anys!Les noces de fòsfor, nous viaranys!Aleix Diz
Mostrando entradas con la etiqueta Aleix Diz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Aleix Diz. Mostrar todas las entradas
27.4.19
IDIBELL
8.6.18
HORITZÓ
Els anys
giravolten amb exactitud
repetint ombres
puntuals
a les cites del
calendari.
Però alguna cosa
no quadra.
No plou igual, ni
bufa el vent
així com abans
bufava.
Se’ns han trencat
els refranys.
Tant se val què
faci la Candelera,
que cada dia un
raig
no serà pas pel
maig.
Ja no tornen els
anys
a la casella de
sortida.
S’ha trencat
l’etern retorn
i hem acabat
d’assassinar
el Déu immanent a
tot
que ens protegia.
Es com si
haguéssim desmuntat
i tornat a
muntar, malament,
el gran rellotge.
Els anys ja no
són
ni tant sols
assemblats
a ells mateixos.
Més aviat,
semblen lluitar
per veure quin
d’ells
exagera més la
febre
que ens devora.
I ens han
retornat
aquell Déu
terrible, distant i transcendent,
que a la fi ens
aguaita.
Aleix Diz
20.4.18
UN ALTRE SANT JORDI
És, sospir tel·lúric, la humida
cova
amagatall de la temible bèstia.
Per a la bella donzella és
alcova,
Per al bon cavaller serà la
prova,
i no exempta, si guanya,
d’immodèstia.
Que tothom expectant res més no
vol
que ell i tots recuperin el
control.
Plantat davant la cova, amb crit
potent,
avança ardit en Jordi i desafia
l’enorme drac, terrible i imponent
que deixant la noia d’allà sortia.
El monstre encuriosit mira el
valent
cavaller que espantar ingenu confia.
Salta el drac a sobre, lent i amb
desgana,
i ell l’esquiva elegant, mostrant
qui mana.
Potser no va calcular
l’embranzida
o no va preveure l’agilitat
d’aquell que amb la llança li
pren la vida.
La pobre donzella molt s’ha torbat
quan ha sentit de l’animal la
crida
demanant-li que vingui al seu
costat.
― Ara seràs lliure gentil
donzella,
m'agrades tant que per mi ets la
més bella.
La noia no pot creure el que li
diu
aquell arrogant cavaller que amb
dret
total sobre ella es creu mentre
somriu.
― Penses que ets un llop, i ets
un cadellet.
No entenc per què ets tan dròpol
i impulsiu
I veig que en l’amor ets
analfabet.
Per què no t’estalviaves el
treball?
¡Jo mai no hagués mort el teu
cavall!
Aleix Diz
Imatge: Derevyanko Nataliya
Imatge: Derevyanko Nataliya
13.11.17
LAS CUNETAS DE ESPAÑA
¡Qué frío que haceen las cunetas de España!¡Qué frío tan grandeen todas las cunetasde esta patria madrastra!El frío del olvidoEl frío de la ignoranciaEl frío de los vencidosEl frío de la arroganciaQue ya más no las enfríanni siquiera sus escarchas.¡Qué frío que haceen las cunetas de España!Que mal disimulan sus amapolastanta sangre derramada.Todos los caminos malditostemblando siempre ante el alba.
Aleix Diz
24.5.17
TURISMO Y DENUNCIA
Muchos miran lo nuestro con ojos vacíos¡Los turistas!Y lo nuestro se va desvaneciendo,poco a poco,de tanto ser mirado mal.A veces, miran con ojos extraños¡Los turistas!y ven cosas que nosotros no vemos.Así, entre lo que se desvanece y lo que aparece,nos perdemos.Nombran las cosas con un verbo extraño,¡Los turistas!con un acento curioso y exóticoque acaba transformando todo,lentamente, en lo que no es,como en un Génesis fallido.¡Oh, magia perversa de la lingua franca!¡Oh, contubernio de los demasiados!¡Imprecisiones en los folletos!Tópicos típicos y estúpidos.Horrores de la cultura masificada,simplificada, amputada,semidigerida y regurgitada,para que crean todos que entienden,para que crean que sabenpara que opinenpara que digan¡Para!Una nueva gente recorre nuestras calles¡Los turistas!como la marabunta recorre la selva.En todos sitios, por millares,los extraños habituales:los descamisados sonrosados, de paella y sangría,los singles solitarios,o en tropel,los que siguen a la del paraguas colorao.Personas, sin duda, pero ejerciendo de masa.Mensajeros de un Nuevo Mundodonde la historia es anécdotadonde los souvenirs son gadgets,las fotos selfis,y los recuerdos… nada.Sólo aspiran a venirPara poder decir “estuve allí”.¡El turismo! El mayor de todos los ismos mismos.¡Que ni siquiera es turismo!Es el último acto de la confusión,la ceremonia final de un mundo que agoniza,que se diluye hasta desaparecer, como profetizó Ende[1].¿Dónde están aquellos viajeros de antaño?Los que se perdían para encontrarse.¿Y dónde están los paisajes?Mil veces usurpados, mil veces troceados,para ser mil veces revendidos.Sólo queda el skyline,parecido a otros mil skylines de otros mil sitios.¡He aquí el millón de muertes de los paisajes!Todas las ciudades iguales.Y aún peor, todo el mundo un suburbio.Un suburbio por todas partes.Suburbio en el campo, que sólo es un montón de accesosa lo que antes fueron ciudades.Suburbio las ciudades mismas, que han dejado de serlo,¡todas! para ser simples urbes.O para ser parques temáticos,si tenían alguna historia…Y ¿dónde están esas historias?Esas historias que ya nadie cuenta,porque están en un CD…¡Y en la red!Digitalizadas.Así, hasta que todos seamosunos y ceros……de ocho en ocho,en la última fiesta de los bytes.
Aleix Diz
[1] La Historia Interminable, Michael Ende.
15.3.17
A UNA ÀNIMA PURA
Oda al filament de tungstè
A més de dos mil graus, èmul del sol,
brilla sense flama el fil de tungstè
germano-espanyol com Carles cinquè
regna en sa atmosfera subtil d’argó.
El vidre és el firmament protector
d’aquest món senzill, perfecte i serè
l’exterior que il·lumina li és aliè
però cobeja la seva brillantor.
Tirabuixó fet d’un tirabuixó
tanta energia emet com consumeix
altrament es fondria en un instant.
De l’espelma antiga no és ni el record
que sa llum vermellosa empal·lideix
quan una bombeta es troba davant
Mentre la flama de cera cremant
de forma incompleta brins de carbó
el sostre mascara amb bruta negror
Suscribirse a:
Entradas (Atom)