Sóc
un arbre vell
amb
les branques
a
flor de pell.
Quantes
primaveres
he
vist venir i marxar
i
els meus amics.
Marxaren
i no han tornat.
deixant-me
sol
com
un estaquirot.
El
sol surt
per
acompanyar-me
i
la fosca nit
per
deixar-me.
Ocell
que voles
de
la muntanya al mar
mira
! Que em queden
poques
fulles.
Torna
aviat
i
quedat em mi
que
em faràs companyia.
Encara
que la lluna
surti
radiant.
tota
la nit.
Paco Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario