Tot
el teu cos té salabror de mar
com
una illa coneguda i ignota.
Ressegueixo
amb la polpa del dits
tots
els perfils, tots els contorns:
la
cala acollidora, l'altiu penya-segat,
els
recòndits camins, tebis
racons...
I
d'un plegat el cap, i el cor em roden.
Doncs
tu ets la meva pàtria i el meu món:
No
veig per altres ulls, més que pels teus,
no
sento cap més veu, més que la teva,
no
vull dir cap mot, més que el teu nom,
dons
res més m'interessa...
I
vull buscar aixopluc en el càlid redós
entre
el teu cor i la cuirassa dels teus braços,
que
m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.
I
amb la llengua calmosament assaborir
la
sal que emblanquina el teu cos,
fins
sadollar el meu desig que creix,
plaer
sens treva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario