M'omples amb
la teva absència
i amb el
silenci em parles.
Quan no et
veig, sé que diu
la teva
mirada.
Ningú sap on
rau el foc
que la
penombra amaga,
el foc que
desfà el gebre
i fon la
rosada.
Però la pell
batega,
els ulls
se’m omplen de llum
I el cor em
guia fins a tu,
sense
sabates.
Glòria
No hay comentarios:
Publicar un comentario