Mostrando entradas con la etiqueta Ángela Bueso. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ángela Bueso. Mostrar todas las entradas

23.6.18

NIT DE SANT JOAN









 
Nit de Sant Joan
la nit mes curta de tot  l’any
és nit de màgia, és nit de foc,
foc  encès  amb la flama
que porten del Canigó,
per cremar en la foguera
tot allò que no serveix,
mentides i enveges
odis, rancúnies i  mil coses més.

Nit de Sant Joan
és nit de foc i és nit d'aigua,
de rius i fonts i la mar salada,
nit de Sant Joan, nit embruixada.
Si salut, i  amor vols demanar,
nu, a la mar entraràs de matinada
molt  abans que surti el sol
i et deixaràs acaronar per set onades.

Solstici d’estiu…
On és  curta la nit i és llarg el dia
si arribés l’amor…que feliç seria!

                                                   Àngela





28.5.18

PARAULES NO DITES






Un aspre regust
em queda en la boca
de paraules no dites
que assequen la gola.

Paraules no dites
que es queden a dins
          per temor d'ofendre,
          ofeguen el pit.

          El cor em mosseguen
          i em cremen la pell,
          les paraules no dites,
 no dites a temps.

                Àngela

3.2.18

EL TIEMPO






¡El tiempo es… como un gato
que hace lo que quiere!
a veces te acaricia ,
otras te araña y muerde.
El tiempo me quitó el peso
que no cabía en mis brazos
y obligaciones se llevó
que no oprimen ya mi pecho.
Esos seres tan pequeños
tan rosados, tan…queridos,
ya no saltan en mi cama,
ya no gritan, ya no lloran
no dicen cada minuto mamá.
Hoy esos seres tan pequeños
ya no me piden ayuda
se apagaron sus rabietas y sus celos,
no me quieren ya imitar.
Hoy mis hijos, aquellos seres rosados,
llorones, queridos, pequeños,
comenzaron a olvidar
que bebieron de mis senos,
que ayude a bajar su fiebre
y les conté algún cuento,
ahora tardan en decir mamá.
Olvidarán, pero yo no puedo,
¡Como jugaba con ellos,
que les llevé de la mano,
que les di miles de abrazos
y desvanecí sus miedos.
El tiempo, ha vaciado mi casa
y de tedio los domingos ha llenado,
el tiempo eterno…va  dejando soledad
según van pasando los años...

                            Ángela Bueso

3.9.17

RAMBLAS 17a






Es mi calle, es la tuya,
es la nuestra, la de todos,
calle de esta gran ciudad,
la de pájaros y flores
aquella que me acerca al mar.

La de mil ruidos, mil hablas,
mil recuerdos, mil olores,
la que amargamente llora
a ese rio de personas
que hoy han logrado callar.

Aún, teñida de nuevo de sangre
seguirá siendo poesía,
seguirá siendo un poema
la Rambla de Barcelona,
las ramblas de mi ciudad.

                        
                   Àngela Bueso

9.3.17

¿SERÁ ARTE?






Me distraigo, siempre cosas
voy perdiendo, yo me admiro,
ahora un lápiz, un cepillo
un pañuelo, ¡ qué sé yo!…
un día un libro
unos guantes, un suspiro,
a veces… quizá un amigo,  
hasta  sueños yo he perdido.,

He perdido tantas cosas
en  el correr de mi vida
que he logrado acostumbrarme.

No me enfado, casi, casi
como decía aquel, (no sé quién),
saber perder es un arte;
unas veces son las llaves,
otras un simple papel
que me hacía a mi un servicio,
y que al fin logré perder…
lo mío es casi un vicio.

A comprender he llegado
y por eso ahora sonrío
al cabo de tantos años,
que lo que causa el dolor
después de tanto extravío,
es el apego a las cosas
aunque no tengan valor.

Hoy  temo perderte a ti,
por ese apego que digo.

                                                     Àngela Bueso

18.7.16

POEMAS a la VIRGEN DEL CARMEN 2016



A LA VIRGEN DEL CARMEN

Salve a ti Virgen del Carmen,
escucha nuestra canción
que venimos a cantarte
con la mayor devoción.

 Eres patrona y señora
de  marinos y pescadores
y de un barrio que te adora
que hoy te rinde sus honores.

Eres nuestra luz i guía
que cual faro marinero
consigues que en esta vida 
no tengamos nunca miedo.

Tus estelas en la mar
nos marcan el camino
al puerto que ha de llevar
bajo tu manto bendito.

Tu que calmas temporales
de los mares más bravios
consigue que nuestros males
nos abandonen contigo.

Por esto, Señora Nuestra,
escucha hoy la oración
que ofrecemos como muestra 
con esta humilde canción

                            Salva



BENDITA MADRE DEL CIELO

Bendita madre del cielo
Virgen del Carmen bendita
con el niño entre tus brazos
desde lo alto nos guías.

Madre de los pescadores
quiero entregarte mi amor
y un ramo de blancas rosas
rosas de mi corazón

Tus pasos son mi camino
eres mi estrella y mi guía
Virgen de mi eterno destino
no te alejes de nuestras vidas.

Al oído me susurras
y a mis sueños ángeles me envías
y abrazos llenos de gracia
de tu gracia femenina.

En este dieciséis de Julio
recitaré ante tí
y tu mirada será
refugio del pescador
y el jardín donde labrar
los deseos del Señor.


De oro, plata y brillantes
hilvanas y bordas mi vida
ay, Virgen mía del Carmen!!!
soy tu amada peregrina.


Préstame por un instante tu manto
que me vista de armonía
y haré de nuestra vida un canto
de amor, de paz, de alegría


Virgen de eterno camino
no te alejes de nuestras vidas
y que el soplo del divino sea
sea el aire
que para la eternidad nos respira
                                 Rosa Maria






LA VERGE DEL MONT CARMEL

La Verge dels mariners
obre camins en la mar,
recull tradicions antigues
que s'evoquen un cop l'any.

Verge, la més marinera.
Patrona dels nostres porta.
La bona gent et venera
amb festes de pau i amor.

Families de compromís
custodien la imatge a casa.
Les nostres "Cases barates"
quan ella surt, s'engalanen.

Mare de totes les mares,
demana-li al teu Fill,
que en les xalanes de pau
ens dugui a un món més feliç!

En la nit de lluna plena
amb focs, guitarres, llums i ombres,
es canten les havaneres
en honor de la Patrona. 

                        Joan Linares



VIRGEN MARINERA


Pescadores de mi tierra,
marineros de alta mar,
junto a vosotros yo quiero
a vuestra Virgen cantar.

A esta Virgen marinera
que huele a marisco y sal,
hoy la sacareis a hombros…
para que contemple el mar.

Envuelta en algas marinas
entre redes y remos está,
Ella es y será vuestro faro,
y al cruzar el mar abierto
a buen puerto os llevará
protegiendo vuestro barco.

Cantadle pues a la Virgen,
que yo os quiero acompañar,
para darle siempre gracias
y pedirle, nos ayude
en días de tempestad.

Salve virgen marinera
que iluminas este día,
virgen santa del Carmelo
guía al que a ciegas camina
y protege a éste tu pueblo.

Salve reina de la mar,
de la mar y el mundo entero.

                  Ángela





A LA MARE DE DEU DEL CARME

Bell esguard, port segur
Abric i consol
Mare que aguaita

Senyora del mar
Mare celestial
Patrona i capitana

Quan regna l’obscur
Estrella Polar
Del capvespre fins l’alba

Reina de l’atzur
Cel serè, blau del mar
Amb tempesta, la calma

Rosa dels vents
Porta del cel
Guia de nàufrags

Record enyorat
Mare marea
Que ens porta i ens alça

La del “sí” més pur
El cor més lliurat
La roca que ens salva

En tu l’Etern es fa petit
I es fa gran
L’estirp humana

Mare, marona
Aixopluc i recer
Ets nostra i som teus
Ara i per sempre!
Per sempre! Amén!

             Aleix Diz Ardid 





VERGE DEL CARME


Verge Santa del Carmel, Verge santa marinera
Tu  que ets estrella de nit i  la claror del nou dia,
Il·lumine'ns el camí al poble que t’és fidel
i els que en la foscor caminen.


Bella rosa del Carmel que és el jardí més pregon
Deu va fer de tu, Maria, la més bella de les flors.
Verge fidel, verge amable, Mare excelsa i virginal
de la font de vostra gràcia mai no s’esgota el cabal.

Patrona  dels mariners, de pescadors estel i guia
protegiu-nos, mare dolça, fins la fi dels nostres dies.
Tu que ets la porta del cel obriu-la de bat a bat
per rebre a aquests fills teus a la pàtria celestial.
                                                     
Avui, la gent de La Marina, gent sincera que us adora,
us proclamen, com cada any, Mare, guia i protectora.