La ciutat està adormida.
En l´horitzó apunta l´alba.
Notes de flautes desperten
al qui surt de matinada.
Els arbres també desperten
amb la llum del sol naixent.
Jocs de resplendors i ombres
que els il.lumina suaument.
Ocells que volen al cel
anuncien el nou dia,
amb la joia d´estimar
i amb un nou himne a la vida.
Les hores ja van passant
com notes de pentagrama
que ballen amb els colors
del paisatge que s´inflama.
S´inflama amb la llum del sol,
del sol que porta l´albada.
Al lluny quedà, en la foscor,
la nit dormida i callada.
I, en les ombres que s´en van,
com si no es volguessin perdre,
resta la llum dels estels
que, com perles de rosada,
acompanyen el camí
en aquesta matinada.
La nit va quedant enrere
però farcida d'anhels
que, com fum de xemeneia
o com boira del matí
enlairen l´esperit de l´home
vers el seu etern destí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario