La
meva vida és com un heura
que
puja, baixa i s’entrellaça
buscant
sempre la primavera.
Saben
què l’ hivern
mai
podrà en mi,
posant
totes les meves forces .
La
meva vida son postes de sol
nits
de llunes plenes
i
estrofes de mil poemes.
Que
quan m’envolta la foscor
lluito
contra ella
fins
que m’arriba la claror.
La
meva vida és com un heura
que
enamorat del mur del jardí
vol
i abraça una a una cada pedra.
I
tan sol moriré d’enyorança
quan
les meves arrels
ens
separin de la terra.
La
meva vida és com un heura
que
puja baixa i se entrellaça
buscant
sempre la primavera.
Mirant
sempre el cel tan blau
de
nit bordat d’estrelles
i
la lluna que em mira coqueta.
A
vegades veig volar
els
colom missatger
de
punta a punta del cel.
En
missatges d’amor
voldria
saber volar
i
anar-me amb elles.
Però
no puc...
estimo
tan la terra
que
estic arrelat amb ella.
Paco Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario