4.8.13

SÓC UN HEURA

 


La meva vida és com un heura
que puja, baixa i s’entrellaça
buscant sempre la primavera.

Saben què l’ hivern
mai podrà en mi,
posant totes les meves forces .

La meva vida son postes de sol
nits de llunes plenes
i estrofes de mil poemes.

Que quan m’envolta la foscor
lluito contra ella
fins que m’arriba la claror.

La meva vida és com un heura
que enamorat del mur del jardí
vol i abraça una a una cada pedra.

I tan sol moriré d’enyorança
quan les meves arrels
ens separin de la terra.

La meva vida és com un heura
que puja baixa i se entrellaça
buscant sempre la primavera.

Mirant sempre el cel tan blau
de nit bordat d’estrelles
i la lluna que em mira coqueta.

A vegades veig volar
els colom missatger
de punta a punta del cel.

En missatges d’amor
voldria saber volar
i anar-me amb elles.

Però no puc...
estimo tan la terra
que estic arrelat amb ella. 

                   Paco Pascual 

No hay comentarios:

Publicar un comentario