TU...

Tot el teu cos té salabror de mar

com una illa coneguda i ignota.

Ressegueixo amb la polpa del dits

tots els perfils, tots els contorns:

la cala acollidora, l'altiu penya-segat,

els recòndits camins, tebis racons...

I d'un plegat el cap, i el cor em roden.

Doncs tu ets la meva pàtria i el meu món:

No veig per altres ulls, més que pels teus,

no sento cap més veu, més que la teva,

no vull dir cap mot, més que el teu nom,

dons res més m'interessa...

I vull buscar aixopluc en el càlid redós

entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,

que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.

I amb la llengua calmosament assaborir 

la sal que emblanquina el teu cos, 

fins sadollar el meu desig que creix, 

plaer sens treva.

                            Glòria