"DUES MUNTANYES"

Dues muntanyes jo hi tinc

Que em tenen el cor robat
Una es la de Montjuïc
L’altre la de Montserrat

Tenen las dues muntanyes
Una verge encisadora
Una que el mar sempre banya
L’altre que l’alçada enyora

Montjuïc besa els seus peus
Amb el mar Mediterrà
La mare de Deu del Port
Que recull dins ses conreus
Fins al riu Llobregat
Pagesos i pescadors

Montserrat paisatge net
Tot posant tes peus a terra
Des de baix fins a l’alçada
Des de el riu a San Benet
Ningú coneix millor serra
Ni Verge mes estimada
 
És per aquest motiu
que aprofita l'ocasió,
dins del barri aquesta nit,
el que els versos escriu
per fe la presentació
del grup Montjuïc Poètic.   

                     Salva