Sóc poeta de mena
Per la gràcia d’un àngel
o d’una sirena.
Des de petit que faig poemes
tic la necessitat de dir-los
em corren com la sang
per les venes.
La Musa, com us ho diria jo,
és com una princesa,
com una fada de contes
reina de totes les reines.
Que treu el millor d’un
quan ella vol
i menys te l’ esperes.
Quina sort tenim
els que som poetes!
Voleu que us en reciti un?
Els altres vindran
quan la Musa vulgui
o la primavera.
O quan la vida em doni
una punyalada drapera.
Paco Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario