EL MAR ENAMORAT

   

De una nina molt galana

Al mar es va enamorar

      I contemplant la bellesa

De la jove encisadora

El mar mostra sa tendresa

Per demostrar  com l’adora

      Amb breus poemes ell li diria
     Com la voldria acariciar

     Que amb ella pensa  nit i dia

      I el que l’arriba a estimar

     Amb les nits de lluna plena

     Platges les ones  acariciant

     Amb veu ben dolça i serena

     Mar  i sirenes senten cantar

   

     “Si tingues ulls et miraria

      Totes las hores sense neguits                                   

      Si no estiguessis jo ploraria

      Llàgrimes negres de cors ferits

      Si tingues  llavis els meus petons

De gran tendresa serien aus

Que et portarien les oracions

De platges verges  i ones suaus

      Si tingues veu et cantaria

      Mil havaneres amb gust de sal

Cançons tan tendres amb melangia

Que el temps no deixa de recordar                                                                                                                                                                       

     Si tu em volguessis feliç seria

     Sempre estaria  al teu costat

     Si no em volguessis jo moriria

     Res no valdria si tu no estas”

      Però  va volgué el  destí

Que un jove alt ben plantat

es creua amb el seu camí

I a la nina ha enamorat

      Al veure’ls tan junts el mar

Que abans era dolça i suau

Es transforma amb temporal

D’ones gegants,fort i brau

     Ningú recorda tantes galernes
     Criden i ressan els pescadors

     Desprès s' ajunten a las tavernes

     Pensant que el mar sa tornat boix

      Però al veure la nina  plorar

Sent com se li trenca el cor

Decideix que es millor perdonar

I que ella i el jove trobin l’amor

                         Salva