Entre les flors de cotó
d'un paisatge arborescent
amago, com un tresor,
un dolor que encara és meu.
Amago un cor esberlat
com la magrana madura
i el pensament crivellat,
com un coixinet d'agulles.
Gelosa,
guardo el meu neguit
dins d'un llibre de poemes.
Em fa por
que si l'arrenco d'aquí
no em quedi res.
Ni la pena
Glòria
No hay comentarios:
Publicar un comentario