QUAN DORM UN NEN...

Et miro:

Pestanyes de seda,

el front net i llis,

entreoberts el llavis,
galtes de setí...

Et miro:

Quin tranquil respir!

Fuig per entre els llavis

la dolça alenada,
com un lleu sospir.

Pot ser si que un àngel el vetlla

aquest son d'infant!

Pot ser si que un àngel et guarda
de qualsevol mal...

Amb ell li demano, si escolta a les avies,

que quan siguis gran

conservis el son confiat i tranquil.

Un son tan feliç com aquest d'avui.

                                    Glòria