En el silenci de la nit
esperant la Musa
ploma i tinta
i paper blanc
escolto la pluja.
Donant contra els vidres
les parets i el terrat
són notes musicals
Do,Re,Mi,Fa,Sol.
I tornen a començar
i em pregunto
quan vindrà ?
ja és mitja nit.
Les dotze fa estona
que van tocar
les hores van passant.
Voldria fer poemes
poemes que puguin agradar
de sobta un cop mes.
Escolto la seva veu
la tinc al meu costat
em parla dolçament.
Estic dormin o somiant
em desperto al matí
el sol es radiant.
La pluja ha fugit
salto del llit
em miro al mirall.
El paper continua blanc
em poso ha escriure
com un descosit
no puc parar.
Són poemes d’amor
em ploren el ulls, són llàgrimes
que surten del cor
tal com els vaig recitant.
Ha sigut la Musa
o sóc poeta
i no m’he adonat.
L’ esperaré cada nit
a veure que passa
si és ella, o soc jo.
O som els dos
els que fem els poemes
només de pesar-lo
me batega el cor.
Paco Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario