Jo m'estimo un arbre:
orgullós i ferm, desafiant al cel,
vigorós el tronc, relleus torturats
que l'escorça arrapa.
Sento sota el peus bategar els arrels,
que em donen confiança.
M'hi acosto:
La resina fa camins brillants
i perles d'olorosa flaire,
corrues de formigues
negres i robustes que pugen i baixen.
Tot un món.
Miro amunt i veig un laberint
de fulles i branques
que es gronxen al vent...
I pel bosc em perdo
i els meus peus em guien
fins trobar el meu arbre.
L'estimo, i l'abraço
i la seva força em traspassa!
Les formigues van pel meu canell
formant un canviant
braçalet d'atzabeja Glòria
No hay comentarios:
Publicar un comentario