Envieu-me
un àngel
per
que en faci companyia
doncs
cada nit en desvetllo
quan
la lluna es despentina.
Que
puguem parlar els dos
dels
fet de cada dia
del
rossinyols que canta
donant
il·lusió i vida.
En
trobo mig atrapat
entre
la foscor i el silenci
en
un rèbol del camí
que
no en deixa veure el sol.
Àngel
que et sembla
pujo
fins aquell cim
on
es divisen moltes dreceres
i
tu em guiaràs pel bon camí?
Ple
de roses plens de flors
de
roses de tots els colors
que
la rosada de la nit
encara
les ha fet més formoses.
Deixem
les teves ales
que
pugui alçar el vol
i
m’entres el rossinyol em canti
que
dolç serà el meu son.
Paco Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario