Potser ha estat un
miratge…
Potser ha estat un
pensament…
Potser una tardana
imatge
d’un passat que no
és recent.
Però el record es
clarifica,
amb reflexos de
mirall.
Es l’oreneta que
torna
a l’abril,com fa
cada any.
Una de sola. No
cridanera.
Tant ràpida com el
vent.
Cua blanca i bec en
sota…
plomes de color
vermell.
D’entre les herbes,
molt tendres,
Una rosella que
creix…..
Joan Linares
No hay comentarios:
Publicar un comentario