Arbre ple de fulles
quins cabells més bonics
verds d’un color indefinit.
Que el vent obedient
mà del destí
acabada la vostra història
fa que caigueu.
Una a una a la tardor
planejant dolçament
a meitat del camí.
Es el circuit de la vida
es el començament
i és el fi.
Fulles grans i petites
visqueu el resplendor
de cada matí.
Amb ulls de cara el cel
purificareu el vent
sí, feu el que jo os dic
sereu
felices.
De dia i de nit
quan no estigueu a la branca
la vostra vida
tindrà un altre sentit.
Paco Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario