"ANGELETA, LA CASTANYERA"

A la gent mes gran del barri

Que avui ens ve acompanyar

No hi fa falta que els hi parli

El que ara aquí vull explicar

Ells son com jo testimoni

Si ens remuntem a l´historia

Ningú haurà que no recordi

Que no ho tingui a la memòria

Quan arribant la tardor

I caient la fullarada

Allí del barri al racó

Ella munta la parada

Sota la llum de un fanal

Al ben mig de la ventada

Potser ningú ben cabal

Allí l´hauria muntada

Cremant del carbó un bon feix

Fred i foscor per companyes

Per tothom que la coneix

Ella torra les castanyes

Aquest com uns altres anys

Torna a ser-hi l´Angeleta

I els petits diuen als grans

Que els hi donin la pesseta

Que tot ho faran molt be

I es portaran de debò

Que  volen treure's el fred

Allà al costat del carbó

 Les castanyes van menjant

O be parlant entre ells

Bocabadats escoltant

De l´Angeleta els consells

Ella sap que hi haurà molts

Que no las poden pagar

I guarda per els racons

Castanyes per a regalar

Dons l´Angeleta no i vol

Que per no tenir diner

Dels nois non quedi ni un sol

Que no las provi al carrer

Peró ara que passat el temps

I ella ja no es amb nosaltres

Volem tenir ben present

En seu record  uns i altres

Per que del barri es historia

Lo que aquí vull expressar

I que ens quedi en la 

                              Salva