Mirall mentider!
en mostres un rostre
que no reconec...
Aquest cos caduc
és el pas del temps
o el pes del dolor
el que l'ha vençut?
Tinc arrugues fines,
com les terenyines
encerclant els ulls.
Al voltant del llavis
un codi de barres
diu l'edat que tinc.
I solcs, que travessen
l'amplada del front.
Veig un cos feixuc
enlloc de la nina
que ans vivia en mi
desprenent encís...
I no soc així!
Dins de mi conservo
la llum del matí
i rialles fresques
per als meus amics.
Il·lusions tan tendres
com les que tenia
i vull compartir...
Totes aquestes coses
tinc a dintre el cor
i tu no les mostres,
espill enganyós!
Glòria
No hay comentarios:
Publicar un comentario