Com una taca
s'ha
vessat el silenci
sobre
el full en blanc
de
la tarda.
Tu
no saps que dir-me,
jo
no tinc paraules.
Dins
l'aire suspeses
solitud
i menyspreu
juguen
a les cartes.
No
és un joc renyit
totes
dues guanyen.
Només
parla el foc
que
ho devora tot
amb
llengua escarlata.
I
el rellotge,
que
tocant a dol,
fa
set campanades
Glòria
No hay comentarios:
Publicar un comentario