En un prat
molt verd
amb milers de flors
unes són vermelles
les altres de color groc.
Són fileres formoses
que arriben al cor
hi ha dos arbres
molt junts
un de jove i un de vell.
El jove és la primavera
la tardor el vell
el jove amb moltes fulles
que són els seus cabells.
El vell amb quatre fulles
mal comptades
que les despentina el vent
amb les branques
a flor de pell.
Té tants records
tants coneixements
que és un llibre obert.
El jove prim i recte
de cara al cel
amb ànsies de saber.
El vell encorbat
mirant la terra
i aixecant el cap
amb veu dolça
molt sincerament
al jove, li dóna consells.
Ell l’escolta
molt pendent
de tot el que diu ell.
Viu la vida noi.......
i aprofita-la molt bé
que s’acaba
en un moment.
Quan sigues molt més alt
dominaràs el paisatge
veient les postes de sol
donaràs molta més ombra
a tots els viatgers.
Ajuda a tothom
a canvi de no res
coneixeràs l’amor
viuràs mil llunes de mel.
I sense adonar-te
et faràs vell
donant consells
a un altre jove.
És la cadena de la vida
i no podem fer-hi res
el món dóna voltes i voltes
i mai s’atura
en cap moment.
I el jove agraït
de tants bons consells
amb les seves, fines branques
plenes de vida i de
fulles verdes
el protegia
per a que no tingués fred.
Des del cel la lluna
plena d’emoció
veia la força del jove
i la saviesa del vell
el món es salvarà
s’ n’hi han molts com ells
deia la lluna a un estel.
Paco Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario