Quan jo deixi el meu cos
en aquest món
només tic una angoixa
només tic una por
que m’envolti el silenci.
Que m’envolti la foscor
que no escolti ni un so
ni el cant d’un rossinyol.
Quant deixi el meu cos
que no sigui com una pedra
raconada en un racó
plena de terra i de pols.
Àngels si us plau
toqueu-me cançons de bressol
i al Joan Manel Serrat
cantant Paraules D’amor.
Si les puc escoltar
mai més estaré sol
i si mirant el cel
veig al meu Deu..........
la lluna i el sòl.
Quan deixi aquest món
ho tindré tot.
Paco Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario