Cos, que serà de tu?
em miro al mirall
i em sento orgullós
veig línies perfectes
que estan de moda.
Ja que veure
com les enamora.
Passant els anys
em miro al mirall
ja no sóc jove.
Quina tristor
no em reconec
el cor se sent jove
el cos està vell.
Les vint primaveres
enrere han
quedat
tot són arrugues
i mols mals de cap.
Els cabells que quedant
tots són blancs,
les il·lusions
qui sap a on estan.
Cos que serà de tu?
Quan ja no hi sigui
al teu interior
no seré res?
Seré cendra, seré pols?
O li donaré color
algunes flors,
però si puc tornar
per un temps aquest món.
Deu meu, feu-me rossinyol
per que li pugui cantar
alguna noia bonica
quan surti al balcó.
Si puc fer-li un petó
convertiu-me en granota
i de seguida
en un príncep encantador
que té somnis de poeta.
Cantant a la vida,
sentint l’amor
per la gràcia d’una fada
ser jove de nou.
Paco Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario